AMORS QUE ACOMPANYEN
Poema que vaig escrivint
Memòries que acompanyen.
Ha estat una lluita
enterrar al meu cor
tot el que vam ser,
tot el nostre amor.
Encara sento
el rastre de la nostra veu,
que es filtra dins del silenci
com un vell adéu.
Vam estimar-nos
amb confiança i pau,
pensant que el temps
sempre seria aliat.
Un dia l’amor
es va retirar discret,
inexorable, silenciós,
sense cap decret.
Distàncies subtils
van créixer entre mirades,
espais buits
on abans hi cabien abraçades.
El comiat va arribar,
serè, sense tornada,
obrint dins meu
una esquerda mai clausurada.
Hi ha absències
que no es ploren,
només s’aprenen
i ens transformen.
La seva memòria camina amb mi,
com música antiga
que torna dins la nit.
No el ploro.
El recordo,
amb tendresa
i sobreviu al temps
Hi ha amors
que no tornen,
no marxen tampoc.
però acompanyen.
Alícia Llinàs Gibert 2/2026
Ha estat una lluita
enterrar al meu cor
tot el que vam ser,
tot el nostre amor.
Encara sento
el rastre de la nostra veu,
que es filtra dins del silenci
com un vell adéu.
Vam estimar-nos
amb confiança i pau,
pensant que el temps
sempre seria aliat.
Un dia l’amor
es va retirar discret,
inexorable, silenciós,
sense cap decret.
Distàncies subtils
van créixer entre mirades,
espais buits
on abans hi cabien abraçades.
El comiat va arribar,
serè, sense tornada,
obrint dins meu
una esquerda mai clausurada.
Hi ha absències
que no es ploren,
només s’aprenen
i ens transformen.
La seva memòria camina amb mi,
com música antiga
que torna dins la nit.
No el ploro.
El recordo,
amb tendresa
i sobreviu al temps
Hi ha amors
que no tornen,
no marxen tampoc.
però acompanyen.
Alícia Llinàs Gibert 2/2026
Comentarios
Publicar un comentario