AMORS QUE ACOMPANYEN
Poema que vaig escrivint Memòries que acompanyen. Ha estat una lluita enterrar al meu cor tot el que vam ser, tot el nostre amor. Encara sento el rastre de la nostra veu, que es filtra dins del silenci com un vell adéu. Vam estimar-nos amb confiança i pau, pensant que el temps sempre seria aliat. Un dia l’amor es va retirar discret, inexorable, silenciós, sense cap decret. Distàncies subtils van créixer entre mirades, espais buits on abans hi cabien abraçades. El comiat va arribar, serè, sense tornada, obrint dins meu una esquerda mai clausurada. Hi ha absències que no es ploren, només s’aprenen i ens transformen. La seva memòria camina amb mi, com música antiga que torna dins la nit. No el ploro. El recordo, amb tendresa i sobreviu al temps Hi ha amors que no tornen, no marxen tampoc. però acompanyen. Alícia Llinàs Gibert 2/2026