Aliciallinasgibert2025.blogspot.com

         Poco sé de ti, luna antigua, pero me miras como quien sabe. Cubres mi pensamiento con estrellas de verdad. Llévame la suerte si tienes el don, pon calma en la sombra densa, dame alas si me hunden las palabras que callan en silencio. Tú que danzas sin voz sobre el mundo, altar y cielo.              Alícia Llinàs Gibert. 4/2025 Poesía seleccionada en el concurso: LUZ DE LUNA de diversidad literaria. Abril 2025.  Derechos de autor.    

  18è Concurs de Relats Curts de TMB RELAT FINALISTA  Inici Finalistes Guanyadors Categories Contacte Inici Com participar-hi? Consells d'Escriptura Premis i Jurat Preguntes freqüents Bases legals Biblioteca Contacte El PASSADÍS OBLIDAT Esmeralda  Quan el metro de Barcelona va fer cent anys, es va organitzar una exposició amb fotografies antigues, plànols i objectes històrics. L’Alícia, periodista fascinada pel patrimoni ocult de la ciutat, hi va anar per fer un reportatge. Un plànol vell li va cridar l’atenció: mostrava un passadís que connectava dues estacions, però que no apareixia en cap mapa actual.  Va buscar documents antics, va preguntar a treballadors del metro, i fins i tot a jubilats que havien fet de conductors. Ningú en sabia res. Alguns reien, d'altres li deien que abandonés la investigació.   Aquella mateixa nit, amb el mòbil i una llanterna, va baixar a una de les estacions més antigues, just quan el servei es tancav...

           Canal obert.    L’àvia Dolors sempre tenia la tele engegada. Era la seva finestra al barri, el fil sonor que l’acompanyava mentre feia ganxet. Damunt del televisor hi havia, cada abril, una rosa vermella de Sant Jordi. I el canal era sempre el mateix: betevé —o BTV, com en deia abans.    El seu moment preferit va ser un any en què van fer un reportatge del Mercat de Sant Antoni, el seu mercat de tota la vida. Explicava com la Doña Maria, fruitera de parada petita i veu forta, va liderar la protesta perquè el mercat no tanqués durant les obres. Amb un grup de veïnes, van muntar una parada simbòlica cada dissabte al carrer, amb pancartes, taronges i dignitat.  —Feia que la gent se sentís part d'una gran família—.     Van sortir a betevé i el mercat es va mantenir viu mentre les màquines remenaven la terra.     L’àvia, veient la Doña Maria a la pantalla, va dir: —Això és fer barri! I aquesta tel...