CANAL OBERT

 

   

    

Canal obert.

   L’àvia Dolors sempre tenia la tele engegada. Era la seva finestra al barri, el fil sonor que l’acompanyava mentre feia ganxet. Damunt del televisor hi havia, cada abril, una rosa vermella de Sant Jordi. I el canal era sempre el mateix: betevé —o BTV, com en deia abans.

   El seu moment preferit va ser un any en què van fer un reportatge del Mercat de Sant Antoni, el seu mercat de tota la vida. Explicava com la Doña Maria, fruitera de parada petita i veu forta, va liderar la protesta perquè el mercat no tanqués durant les obres. Amb un grup de veïnes, van muntar una parada simbòlica cada dissabte al carrer, amb pancartes, taronges i dignitat.  —Feia que la gent se sentís part d'una gran família—. 

   Van sortir a betevé i el mercat es va mantenir viu mentre les màquines remenaven la terra. 

   L’àvia, veient la Doña Maria a la pantalla, va dir: —Això és fer barri! I aquesta tele sí que sap el que passa. Ara que ella ja no hi és, encara deixo engegat betevé quan torno a casa. 

   A vegades, entre notícies i veus familiars, em sembla sentir-la comentant la jugada. I la rosa hi torna, cada any, damunt la tele. Una mica per ella i una mica per no oblidar.  

   Recordo també, durant un reportatge de Sant Jordi, que va reconèixer la parada de llibres de segona mà on sempre comprava novel·les de l’editorial Bruguera. Va cridar: “Mira! La Núria! Encara hi és!” Mai hauria sabut on havia anat a parar aquella persona, i la va tornar a veure. Li va fer gràcia! 

    Alícia Llinàs Gibert.4/2025

Aquest relat ha sigut presentat al concurs de betevé 2025. Tema: la tele.