Capitol 29 de la historia d'amor

 

 

Un capítol de la història d'amor que estic escrivint. Es una història centrada en els sentiments i les reflexions de l'amor.

Capítol 29 — Viatge a Fuentecilla 

L’Arnau va tancar la maleta amb cura, revisant mentalment tot el que necessitaria aquells dies. Cada peça de roba, cada llibre, cada quadern semblava contenir una part del seu present, però també un record constant de l’Ariadna. La carta —plegada amb precisió i guardada dins del quadern— tremolava lleument entre la roba, com si encara fos viva.

Va agafar el telèfon i va marcar el seu número amb un nus al pit.

—Hola —va dir ella, amb aquella veu que sempre el calmava.

—Hola, Ariadna… t’agafo bé?

—Sí. Tot bé. I tu?

—Sí… —va fer una pausa—. Volia dir-te, abans de marxar, que m’ha fet molt bé veure’t avui. I escoltar-te.

Va respirar fondo.

—Pensaré en tu durant el viatge.

—Gràcies… —va respondre ella. Ell podia imaginar el somriure—. Que tinguis bon vol.

—Quan aterri, et truco, d’acord?

—Sí. Fes-ho.

Va penjar i, poc després, pujava a un taxi camí de l’aeroport, deixant-se portar pel ritme suau d’una ciutat que s’anava allunyant.

Dins l’avió va tancar els ulls. Va pensar en el pare, en la mare, en la germana. En la casa. En tot el que l’esperava a Fuentecilla. La memòria li va portar imatges de la infantesa, d’un temps més lent, més nu.

Quan l’avió va aterrar a l’aeroport de Badajoz, el sol del matí tenyia les pistes d’un or suau. Arnau mirava per la finestra amb una emoció inesperada. Els camps s’estenien fins on arribava la vista, verds i ocres barrejant-se amb un cel immens.

Va pensar en l’Ariadna.

Li agradaria aquest blau, va pensar. Aquest cel d’Extremadura, tan obert com el mar.

Va decidir trucar-la.

—Ariadna?

—Sí, Arnau.

—Ja hem aterrat. Hi ha un cel… tan blau i pur... M’ha recordat el mar. És com un llenç infinit sobre els camps, amb una llum daurada que ho Il·lumina tot.

—M’agrada sentir-te —va respondre ella, suaument.

—He de penjar ara. Però volia compartir-ho amb tu.

—Que tinguis un bon dia, Arnau.

—I tu també.

Va recollir l’equipatge i va consultar els horaris de l’autocar de línia cap a Fuentecilla.

Quan hi va pujar, amb la maleta a la mà, va buscar un seient de finestra. Els primers quilòmetres van ser silenciosos. La carretera s’endinsava entre oliveres i alzines antigues, dibuixant ombres irregulars sobre la terra seca. Cada corba semblava un respir llarg, i cada petit poble a l’horitzó li retornava una calma coneguda.

Pensava en la família. I en la carta. Les paraules que l’Ariadna li havia confiat al jardí botànic tornaven amb força.

Alícia Llinàs Gibert. 1/2026 Història d'amor aprop del mar.