X Concurso internacional de poesía trágica "Tragedias poéticas" De diversidad literaria. La meva poesia ha sigut seleccionada per formar part de l'antologia del concurs 10 versos Eres tú, la raíz de mi tristeza, la herida que no cierra en mi tibieza, lo que no fue me quema en la memoria, promesa rota, sombra sin historia, y en mi pecho germina tu aspereza. Camino sola envuelta en el dolor, mi corazón se ahoga sin amor, la noche pesa sobre mis desvelos, caen mis sueños rotos por el suelo, y sólo la poesía salva mi valor. Alícia Llinàs Gibert 12/2025 Derechos reservados.
Es molt melancòlic, potser una mica trist. Però és molt poétic.
ResponderEliminarSí com que escric poesia faig prosa poètica. Jo tinc el fons trist. Ho tindré en compte!!
Eliminar