OPRESSIÓ EN LA NIT

 

    


Microrelat: tema: Inspiracions nocturnes.


OPRESSIÓ EN LA NIT.


      El pes de la nit l’ofegava com una mà invisible. Els murs de la cambra, impregnats de vells laments, semblaven acostar-se, conspirant contra la seva ment creativa, que cercava, desesperada, una paraula. El silenci li era ara un enemic massa fort. Cada respiració era una batalla contra la densitat espectral de l’espai, on les ombres del passat es menjaven les seves idees. En un últim gest de rebel·lia, obrí la porta... però el corredor no portava enlloc: només a una rèplica exacta de la seva pròpia por.




                    Alícia Llinàs Gibert. 4/2025



Enviado en castellano.

OPRESIÓN EN LA NOCHE

El peso de la noche lo ahogaba como una mano invisible. Los muros de la habitación, impregnados de viejos lamentos, parecían estrecharse, conspirando contra su mente creativa, que, desesperada, buscaba una palabra. El silencio se había convertido en su enemigo más fuerte. Cada respiración era una batalla contra la densidad espectral del espacio, donde las sombras del pasado devoraban sus ideas. En un último gesto de rebeldía, abrió la puerta... pero el corredor no llevaba a ninguna parte: solo a una réplica exacta de su propio miedo.

Alícia Llinàs Gibert. 4/2025



                    



"Contenta d’haver estat seleccionada amb el meu microrelat,— en el concurs que ha organitzat diversidad literaria, editorial —títolat: "Opresión en la noche". Seleccionat per estar publicat dins el llibre: " Inspiraciones Nocturnas."



     


Drets d'autor


Comentarios

  1. Molt lograda la sensació d'angoixa, i un bri d'esperança al final porta a una realitat aterradora.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. El protagonista del teu relat s'ho està passant molt malament. Sembla molt engoixat. Mai m'hauria imaginat que cercar una paraula pogués provocar aquesta emoció tan intensa i desagradable. M'ha agradat. Has sigut capaç de captar molt bé la desesperació que pot patir un creador que no acaba de trobar allò que busca.

      C. Pujalte

      Eliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

SIN ALAS VISIBLES

Concurs de poesia tràgica. EL ALMA HERIDA

CUANDO LA NOCHE ME NOMBRA